és el segon peix més gran del món, després del tauró balena. És una espècie cosmopolita, es troba als mars temperats de tot el món. Té un moviment lent.
De la mateixa manera que els altres taurons de gran mida, els taurons pelegrí es troben en perill d'extinció ja que presenten una reduïda capacitat de recuperació i són víctimes de la sobrepesca, que es dona per l'elevada demanda d'aletes, pell i òrgans de taurons.
Anatomia i aparença
El tauró pelegrí és un dels taurons més grans coneguts, el segon, únicament superat pel tauró balena. L'exemplar acuradament mesurat més llarg fou capturat a laBadia de Fundy, Canadà l'any 1851. La seva longitud total fou de 12'27 metres, i pesava unes 16 tones. Hi ha constància de tres taurons per sobre de 12 m aNoruega, però es consideren dubtosos. Normalment els taurons pelegrins mesuren entre 6 metres i una mica per sobre dels 8 m. Alguns exemplars sobrepassen els 9 o fins i tot els 10, però després d'anys d'intensa pesca, els exemplars d'aquesta mida han esdevingut extremadament rars.
És un dels taurons més característics de tots. La seva gran massa corporal, les enormes agalles i l'aleta caudal en forma de mitja lluna ajuden a distingir-lo d'altres espècies. Té el morro de forma cònica i les brànquies llargues, modificades per tal de filtrar el menjar. La desproporcionada boca s'estén més enllà dels seus petits ulls i conté dents ben petites.
La seva superfície dorsal es d'un típic color marró grisenc però pot variar del gris fosc a gairebé negre. La superfície ventral acostuma a ser del mateix color, lleugerament emblanquinada.
Dentició
Aquests enormes peixos presenten centenars de petites dents. Aquestes, al centre de les mandíbules, són baixes i triangulars mentre que la dels costats són més còniques i lleugerament corbades. Hi ha un ampli espai al centre de la mandíbula superior amb només dents dispersades.
Alimentació
El tauró pelegrí és un filtrador passiu, alimentant-se de zooplancton, petits peixos i invertebrats de l'aigua amb una taxa de més de 2000 tones d'aigua per hora.[1] A diferència del tauró balena, el tauró pelegrí no busca la seva presa, sinó que posseeix uns bulbs olfactoris molt desenvolupats que l'orienten en la direcció correcta per tal de trobar l'aliment.
Comportament
Tot i que els taurons pelegrins sovint han sigut vistos a prop de terra en badies tancades durant els mesos més calents, són altament migratoris i semblen desaparèixer totalment durant la tardor i l'hivern (quan el plàncton manca a la superfície). Durant tot aquest període romanen en les aigües profundes. Existeix la hipòtesi de què potser hivernen i deixen de filtrar aliment.
S'alimenten a la superfície o prop d'ella amb les seves boques àmpliament obertes i les brànquies filtradores erectes. Són taurons de moviment lent i no intenten evadir les embarcacions (a diferència dels taurons blancs).
Els taurons pelegrins són animals socials i formen grups segregats pel sexe, normalment en grups petits (3 a 4 individus) però en consten de fins a 100 individus.
Tot i que es pensa que el tauró pelegrí és gran i lent pot rompre a la superfície i saltar completament fora de l'aigua. Aquest comportament pot ser un intent de eliminar els paràsits o comensals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada