TAURÓ PELEGRÍ

és el segon peix més gran del món, després del tauró balena. És una espècie cosmopolita, es troba als mars temperats de tot el món. Té un moviment lent.

De la mateixa manera que els altres taurons de gran mida, els taurons pelegrí es troben en perill d'extinció ja que presenten una reduïda capacitat de recuperació i són víctimes de la sobrepesca, que es dona per l'elevada demanda d'aletes, pell i òrgans de taurons.

Anatomia i aparença

El tauró pelegrí és un dels taurons més grans coneguts, el segon, únicament superat pel tauró balena. L'exemplar acuradament mesurat més llarg fou capturat a laBadia de Fundy, Canadà l'any 1851. La seva longitud total fou de 12'27 metres, i pesava unes 16 tones. Hi ha constància de tres taurons per sobre de 12 m aNoruega, però es consideren dubtosos. Normalment els taurons pelegrins mesuren entre 6 metres i una mica per sobre dels 8 m. Alguns exemplars sobrepassen els 9 o fins i tot els 10, però després d'anys d'intensa pesca, els exemplars d'aquesta mida han esdevingut extremadament rars.

És un dels taurons més característics de tots. La seva gran massa corporal, les enormes agalles i l'aleta caudal en forma de mitja lluna ajuden a distingir-lo d'altres espècies. Té el morro de forma cònica i les brànquies llargues, modificades per tal de filtrar el menjar. La desproporcionada boca s'estén més enllà dels seus petits ulls i conté dents ben petites.

La seva superfície dorsal es d'un típic color marró grisenc però pot variar del gris fosc a gairebé negre. La superfície ventral acostuma a ser del mateix color, lleugerament emblanquinada.

Dentició

Aquests enormes peixos presenten centenars de petites dents. Aquestes, al centre de les mandíbules, són baixes i triangulars mentre que la dels costats són més còniques i lleugerament corbades. Hi ha un ampli espai al centre de la mandíbula superior amb només dents dispersades.

Alimentació

El tauró pelegrí és un filtrador passiu, alimentant-se de zooplancton, petits peixos i invertebrats de l'aigua amb una taxa de més de 2000 tones d'aigua per hora.^[1] A diferència del tauró balena, el tauró pelegrí no busca la seva presa, sinó que posseeix uns bulbs olfactoris molt desenvolupats que l'orienten en la direcció correcta per tal de trobar l'aliment.

Comportament

Tot i que els taurons pelegrins sovint han sigut vistos a prop de terra en badies tancades durant els mesos més calents, són altament migratoris i semblen desaparèixer totalment durant la tardor i l'hivern (quan el plàncton manca a la superfície). Durant tot aquest període romanen en les aigües profundes. Existeix la hipòtesi de què potser hivernen i deixen de filtrar aliment.

S'alimenten a la superfície o prop d'ella amb les seves boques àmpliament obertes i les brànquies filtradores erectes. Són taurons de moviment lent i no intenten evadir les embarcacions (a diferència dels taurons blancs).

Els taurons pelegrins són animals socials i formen grups segregats pel sexe, normalment en grups petits (3 a 4 individus) però en consten de fins a 100 individus.

Tot i que es pensa que el tauró pelegrí és gran i lent pot rompre a la superfície i saltar completament fora de l'aigua. Aquest comportament pot ser un intent de eliminar els paràsits o comensals.

TAURÓ BLAU/TINTORERA

és una espècie molt cercada pels pescadors esportius, de fet és el tauró que més agafen.

Com a particularitat cal destacar que, donada la longitud del seu nas, la seva mandíbula s'ha adaptat per poder mossegar sense problemes, ja que la part superior de la mandíbula és capaç de projectar-se cap endavant, de tal manera que per mossegar no necessita alçar el cap.

• Cos força allargat i fusiforme.
• Musell bastant comprimit i estretament cònic.
• La primera dorsal és situada a la meitat del cos; la segona dorsal i l'anal són petites.
• Les aletes pectorals són estretes, llargues i un xic falciformes.
• Presenta cinc parells de fenedures branquials, el darrer per sobre de les pectorals.
• La coloració és d'un blau brillant intens, la punta de les aletes és fosca; la panxa és blanca.
• El seu color es torna gris apagat un cop morta.
• Aconsegueix 383 cm de longitud total.
• El mascle madura entre els 182 i 281 cm. La femella ho fa quan té entre 173 i 221 cm.

S'alimenta principalment de petites preses que captura tant entre dues aigües com al fons del mar. Menja peixos pelàgics i demersals, cefalòpodes(sobretot calamars) i alguns crustacis. No menysprea ni la carronya ni les deixalles. Pot ser agressiu amb els humans si se sent amenaçada. Normalment caça en parella o en grups petits per ajudar-se a dispersar els cardúmens. En la seva recerca d'aliment pot recórrer grans distàncies. S'estima que poden recórrer distàncies de fins a 5.500 km.

TAURÓ MARTELL

 L'únic altre gènere d'aquesta família, Eusphyra, conté una única espècie,Eusphyra blochii. Tenen el cap prolongat cap als costats amb els ulls en cada extrem.

Els taurons martell són marins i costaners, ocasionalment en aigües salobres. Viuen en tots els oceans, però especialment en els càlids. Tenen el cap molt ample lateralment, amb els ulls i els orificis nasals molt més àmpliament separats que en els altres taurons; aquesta estructura cefàlica probablement serveix per augmentar les seves capacitats sensorials. No tenen espiracles.

Alimentació:S'alimenten d'una àmplia varietat de peixos ossis, elasmobranquis, cefalòpodes, crustacis, etc. Els joves neixen totalment desenvolupats. són coneguts per menjar una gran varietat de productes, entre ells peixos, calamars, polps, crustacis i altres espècies de taurons martell. Les ratlles són un dels favorits. Aquests taurons es troben moltes vegades nedant al llarg del fons de l'oceà, aguaitant la seva presa. El seu cap únic s'utilitza com una arma per caçar les seves preses. Hi ha una espècie de tauró martell que és més agressiu i de grans dimensions (el tauró martell gegant). Aquests taurons tendeixen a ser més agressius i mengen calamars, polps i altres espècies de taurons martell. També se sap que mengen les seves pròpies cries.

Tauró balena

És una espècie de elasmobranquio orectolobiforme de la família Rhincodontidae. És el peix més gran del món, amb aproximadament 12 m de longitud.Aquest peculiar tauró és l'únic membre del gènere Rhincodon i de la a la qual dóna nom. El tauró balena habita en aigües càlides tropicals i subtropicals. Es creu que pobla la terra des de fa 60 milions d'anys.

Alimentació del tauró balena

El tauró balena és una de les tres espècies de taurons que s'alimenten mitjançant un mecanisme de filtració de l'aigua, juntament amb el tauró pelegrí, i el tauró boquiancho. S'alimenta principalment de fitoplàncton, nècton, macro algues, i krill, però de vegades també ho fa de crustacis, com larves de cranc, calamars, i bancs de peixos petits, com les anchovetas, sardines, verat, i tonyina.

Els nombrosos dents de què disposa no juguen cap paper determinant en l'alimentació, de fet, són de mida reduïda. En lloc de dents, el tauró balena succiona gran quantitat d'aigua, i en tancar la boca la filtra a través dels seus pintes branquials.

Tauro toro

El tauró toro deu el seu nom al seu aspecte físic i caràcter agressiu. El seu aspecte físic es d'uns 3,5 metres de longitud i un pes proper als 250 quilograms. Això fa que sigui un tauró més petit que el blanc o el tigre però no menys perillós. El seu hàbitat natural són aigües tropicals properes a les costes del tot el món i aigües subtropicals. Però també és típic veure'ls en aigües dolces on s'introdueixen per rius fins a arribar a zones habitades pels humans. Eset és el fet que el caracteritza ja que, per les seves incursions en els rius, els atacs als humans són més propensos que en altres espècies. Per això el tauró toro és un dels dos taurons més perillosos per a l'ésser humà. La seva alimentació es basa en peixos, tortugues, dofins .... encara que també és capaç d'atacar altres taurons a la recerca d'aliment. Hi és quan demostra la seva temible ferocitat i força. Pel que fa a la seva reproducció podem dir que la seva reproducció és com la de tots els mamífers però amb una particularitat. Aquesta particularitat és que els taurons estan dotats de 2 úters en els quals i, mitjançant el que es coneix com caibalismo intrauterí, els petits embrions desenvolupen un joc de dents esmolades en poc temps la qual cosa els permet alimentar dels seus propis germans. Per aquest motiu, els taurons toro només tenen prop de dues cries cada 2 anys aproximadament (període que triguen a reproduir els taurons toro).

Tauró Tigre

Es tracta d'un dels taurons més grans, és l'únic representant del gènere Galeocerdo. Els taurons madurs mesuren entre 3'25 i 4'25 metres i pesen entre 385 i 635 kg. Es troba en moltes regions temperades i tropicals dels oceans, i és especialment comú al voltant de les illes del Pacífic central. Aquest tauró és un caçador solitari, caçant normalment per la nit. El nom d'aquest animal fa referència a les ralles fosques que presenten els taurons madurs en el seu cos.





L'apel·latiu de "tigre" es deu al fet que, com el gran felí asiàtic, aquest taurópresenta una sèrie de ratlles fosques transversals al dors i als costats que tendeixen a difuminar-se amb l'edat. La resta del cos és gris o blau-verdós clar, sent substituït pel blanc a la cara i a la zona ventral. El morro és camús i el cap, bastant aixafat, presenta una forma gairebé rectangular, on destaca un boca parabòlica de grans dimensions que es troba envoltada per uns plecs labials molt desenvolupats. Els ulls són grans i circulars, i els orificis nasals allargats i molt avançats, disposats gairebé en posició frontal. Les dents són grans, afilades i molt ganxudes, proveïts de vores fortament serrades, excepte en la part interna de la punta. Aquesta peculiar morfologia els fa perfectament capaços de trencar ossos de grans animals i closques de tortugues marines. En cas de perdre alguna de les dents durant l'atac, una altra creix per ocupar el seu lloc.

Alimentació

El tauró tigre és un depredador solitari i predominantment nocturn, que ataca a tot tipus de preses: des de peixos ossis i calamars a ratlles i altres taurons, passant per gasteròpodes, crustacis, serps marines, tortugues marines, aus i mamífers marins (marsopes, dofins , cetacis, etc.).

Tauró Blanc

És una espècie de taurólamniforme que viu a les aigües càlides i temperades de gairebé tots els oceans. És l'única espècie supervivent del gènere Carcharodon.

El tauró blanc pot arribar a tenir una longitud de 5 a 8 metres, mentre que les femelles són més grans que els mascles. Pesen uns 3.000 Kg. La part de dalt i els costats són de color gris clar, i la part inferior és blanca (gràcies a això és degut el seu nom). Quan mossega desenvolupa una força de 18.000 Newton, que equival a 1,8 tonalades, que és la força més gran de tots els animals que existeixen avui en dia. La primera aleta que es situa a l'esquena, és falciforme i gran; la segona aleta d'esquena i la darrera aleta són petites. Cap d'elles tenen espines. L'aleta de la cua té forma de mitja lluna, amb una grandària de 100cm a 120cm. Els ulls son completament negres, les dents són grans i triangulars en doble fila. En total tenen aproximdament 100 dents, que al llarg de la vida es regeneren infinitament. La boca és gran i forta, amb la mandíbula forta. Tenen cinc obertures de les brànquies, que estan davant de les aletes del costat.

Power point del tauró blanc

Tipus de taurons

Els taurons són animals de la família dels peixos que presenten un esquelet cartilaginós. Respiren a través de 7 o 8 brànquies. Es calcula que existeixen prop de 470 espècies repartides en més de 80 gèneres de la infraclasse dels Neoselachii. A més a més, els taurons presenten una diversitat important, tant a nivell de forma com de semblança. Per exemple, hi ha algunes espècies de taurons que difereixen del prototip de tauró a causa de la seva conformació especial com el tauró martell, la llunada o cornaïlla, el porc marí, l'àngel, el peix serra i el peix guitarra. L'aparició dels taurons al planeta Terra es data del període anomenat Devonià, fa uns 300 milions d'anys i han viscut fins avui amb pocs canvis filogenètics pel que fa a la seva estructura original.

Els Taurons 3 Ampliat